La veritat que hui és el dia del pare i que com a tal deuriem de destacar a aquella persona que ha exercit com a tal, el meu pare Emilio. Però tots ja sabeu com l'estime i com cada any, més, setmana, dia, Hora, minut i segon m'enrrecorde d'ell. Per això hui volia fer-ho d'un altra manera. El meu avi per a mi és una referència clara com a 'pare' en la meua vida. Ell sempre recorda com quan de xicotet mon pare i ma mare marxaven per Alemanya o França i em quedava a la seua casa o com cada dimecres duran més de 20 anys he dinat amb ell o com un dia amb 2 any comenci a acaminar de la seua mà i em vaig soltar. Un pare no és sols el teu pare biològic si no eixa referència 'masculina' que tens en la teua vida. El meu avi m'ha ensenyat a estimar Sagunt, a gaudir del dia a dia i saber que difícil va ser la guerra i com no va poder disfrutrar de la seua infantesa cosa que va fer que fera la meua molt més feliç perquè ho va donar tot. També m'ha ensenyat a no oblidar i m'agrada escoltar-lo parlant de la seua lluita com a treballador de fàbrica AHM i com pujava cada escaló de L'Alt Forn per reparar-lo. També m'agrada vore com té al costat del seu llit una bomba de fum de les manifestacions de Madrid del 1981 per a no oblidar. Feliç dia!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada